Empreses i política: converses a la Rectoria.

En temps de turbulències, sempre va bé gaudir d’una estona de reflexió tranquil·la. Així va ser aquest passat dimecres, al Restaurant la Rectoria de Granollers, on vam assistir en representació de Pimec a un debat convidats pel Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental. El tema, com no, era l’afectació en l’economia catalana del procés polític.

La preocupació que tothom compartia sobre els canvis de seus d’empreses vallesanes va ser contrastada amb la informació dels assistents sobre la manca de repercussió real en l’economia de la zona, la confirmació de reserves hoteleres o la instal·lació recent de grans empreses en polígons del municipi. Sense desconèixer la imatge que s’està venent a Espanya, vam saber que inversors o empreses estrangeres, com per exemple els equips de Fórmula 1, no han dubtat a venir al Circuit de Barcelona-Catalunya fins i tot durant el cap de setmana del referèndum i els dies posteriors. Això es deu, per una banda, als atractius del teixit empresarial català, als esforços de l’Ajuntament i de la resta d’institucions del territori i, per altra banda, a la diferent visió de la realitat que tenen els operadors internacionals, menys contaminats per la propaganda que s’ha fet norma a la resta de l’Estat.

Això no nega el fet que hi ha empreses que estan canviant de seu social, fenomen que no podem menystenir, encara que, segons una recent enquesta de Pimec, només afectaria menys del 2 % de les empreses del país. Tampoc podem oblidar que, tot i que no sabem que passarà en el futur, les raons son conjunturals i relacionades més aviat amb causes exògenes: la reacció dels clients de fora de Catalunya, pèrdues de valor de l’acció o simplement les pressions que arriben de l’Estat. També sabem, per altra banda, que de moment cap de les decisions preses recentment tindrà efectes en la recaptació tributària ni en la productivitat o el mercat de treball. Però no és cap bona notícia. Ens parla de la imatge real que tenim els catalans -no ara, de sempre- a la resta de comunitats, ens dóna informació de la identificació minsa de les grans empreses amb el territori, o de com som tots de sensibles a informacions sense rigor. Per què en cap cas es pot justificar el canvi de seu amb la manca de seguretat jurídica interna o a inestabilitat social, o pèrdua de competitivitat, circumstàncies que no es modificaran sigui quina sigui la decisió que s’acabi prenent en aquest país. De la mateixa manera, canviar els estalvis d’oficina bancària no serveix absolutament per a res: no milloren ni la seguretat dels fons ni la qualitat dels serveis financers.

Tot plegat el que fan aquestes decisions és contribuir a un estat de nervis indesitjable. Però, evidentment, la por és lliure i totes les empreses i particulars tenen el dret a prendre les seves decisions com creguin convenient per als seus interessos. Això no evita un profund sentiment de tristesa en veure com reaccionen algunes grans marques, quins són els seus interessos reals i la manera com ens tracten aquells que volen que continuem formant part del seu estat. Ahir un amic em va dir enfurismat que el seu cap havia pres la determinació de canviar de domicili l’empresa avui mateix, després de saber que havia perdut un encàrrec d’una escola de Gijón perquè l’Ampa no volia contractar una empresa catalana. És penós, però cert, i el pitjor és comprovar com s’alimenta aquestes pors des de certes institucions i mitjans de comunicació.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s