QUINS SÓN ELS NOSTRES INTERESSOS REALS?

Tothom neix amb capacitat de negociar els seus interessos. De fet, com que gairebé mai podem escollir exactament el que volem, la vida es converteix en una negociació constant amb persones o situacions, i mirem de prendre la millor decisió en cada moment d’acord amb la experiència individual i la col•lectiva del nostre àmbit de relacions.

Afortunadament, a l’actualitat tots tenim accés a una gran quantitat d’informació que inclou les normes legals més habituals. De la mateixa manera que, gràcies a internet podem saber com arreglar una aixeta sense ser lampistes, qualsevol de nosaltres pot conèixer el contingut, posem per cas, de la Llei d’Arrendaments Urbans, sense ser llicenciat en dret.

Per tots aquests motius, en ocasions resulta difícil convèncer algú que confiï els seus interessos a un advocat si intueix que tot acabarà amb un acord negociat. El pensament generalitzat és: -Si sempre m’he fet càrrec dels meus assumptes, i ara em dius que no paga la pena presentar cap demanda, per què hauria d’encarregar-te un assumpte que puc resoldre jo mateix? Honestament, la gent que pensa així en part pot tenir raó. He conegut advocats que no entenen la necessitat de plantejar les negociacions de manera estratègica, de preparar les reunions amb el client o amb els contraris, i que estudien els elements de l’assumpte només amb criteris jurídics. Plantejada la professió així, no és estrany que els clients prescindeixin de nosaltres a l’hora de negociar un contracte.

Molts advocats oblidem una premissa òbvia: som ací per defensar els interessos reals del client. Abans d’encetar una negociació –encara millor, abans de decidir si voldrem negociar o bé plantejarem una demanda judicial-, el primer que hauríem de saber determinar és la finalitat que cerquem. Tota actuació, ja sigui negociada o contenciosa, es construeix en funció de la finalitat exacta, l’objectiu proposat. Això no sempre coincideix amb els interessos reals del client, i és sorprenent comprovar com de diferents poden ser els interessos i les finalitats. Aquestes darreres estan imbuïdes per la voluntat, el desig i les circumstàncies, que provoquen que gran part dels nostres pensaments no siguin totalment racionals (sobre això us proposo la lectura d’un llibre magnífic: “La irracionalitat, l’enemic interior”, d’en Stuart Sutherland). Estic convençut que, quan una dona exigeix que en un divorci s’atribueixi a l’ex-marit el dret de visites més reduït possible, la seva actitud no sempre està justificada per l’interès propi o el dels fills: pot ser que la seva finalitat (p. exemple, castigar el marit) li faci perdre de vista que el que realment li interessa és disposar de més hores lliures per iniciar un nou projecte vital. En definitiva, li pot convenir més un dret de visites ampli a favor del pare dels seus fills i no al contrari. D’exemples com aquest n’hi ha a cabassos: el marit que demana la custòdia compartida per salvar la seva cara davant la mainada, però que durant el matrimoni no tenia mai temps pels fills; l’empresari que prefereix acomiadar un treballador amb qui té problemes d’empatia, en comptes de mirar de reconduir la relació; el comprador que preferirà deixar passar una oportunitat, perquè no ha aconseguit el millor preu possible, etc. Amb aquests plantejaments és molt difícil arribar a un acord: els contendents acaben enviant els seus advocats a barallar-se a l’arena del circ judicial per tal d’aconseguir una sentència sovint insatisfactòria, dictada per un jutge que tampoc no coneix els interessos reals de les parts.

Per tot això, és millor que plantegem correctament la qüestió en termes d’interessos reals i estudiem les possibilitats d’aconseguir-los de manera col•laborativa. Si això resulta impossible, aleshores comencem a redactar la demanda i que Déu ens agafi confessats.


2 thoughts on “QUINS SÓN ELS NOSTRES INTERESSOS REALS?

  1. Això ens porta a pensar amb la famosa frase ” val més un mal acord que un bon plet”. És una llàstima que sempre prevalguin els interessos individuals abans que, no tant sols els col·lectius, els que poden afavorir una entesa més comuna. Andreu

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s