ALGUNS DETALLS DE LA REFORMA LABORAL

Em confesso incapaç d’escatir amb profunditat les repercussions que la darrera reforma laboral tindrà en la nostra activitat empresarial. En primer lloc, perquè la modificació més rellevant quant a la resolució de contractes per càuses econòmiques té aspectes foscos i de recorregut incert, com és la nova descripció de les causes per fonamentar un acomiadament (“quan dels resultats de l’empresa es desprengui una situació econòmica negativa.”). La nova definició és més àmplia que l’anterior, però segueix essent un concepte susceptible de diferents interpretacions jurisprudencials, encara més quan la norma exigeix que s’acrediti la “raonabilitat” de la decisió extintiva per tal de preservar o afavorir la posició en el mercat de l’empresa. Com sempre, estem en mans dels jutges.

En tot cas, aquesta modificació representa una bona notícia i un pas per facilitar les nostres empreses sistemes per d’adequar la seva estructura organitzativa a les condicions de mercat.

No em sembla, però, tant rellevant la pressumpta reducció del cost de l’acomiadament prevista pel contracte de foment de l’ocupació, i trobo injustificades les pors i desqualificacions dels sindicats i alguns partits polítics. A la pràctica només s’ha modificat la indemnització per acomiadament en aquesta modalitat contractual, fixant-lo en 33 dies, i avui dia no és estrany que les negociacions dels conflictes laborals se situïn en xifres semblants, donat que és el terme mig entre l’acomiadament objectiu a 20 dies i l’improcedent a 45 dies. A més, davant de la incertesa que provoca un acomiadament disciplinari que serà revisat per jutges proclius a beneficiar la part laboral, és previsible que en molts casos els empresaris, tot i tenir raons per sancionar un treballador, optin per la solució de l’acomiadament declarat improcedent, que almenys tindrà un cost conegut i limitat.

Però no ens enganyem, el problema de l’ocupació no es resol per aquesta reducció del cost de l’acomiadament. L’empresari no contracta un treballador pensant en acomiadar-lo, sino en com integrar-lo en una estructura per aprofitar d’ell les seves potencialitats i aconseguir el màxim rendiment. Això demanda flexibilitat en condicions laborals i capacitat d’adaptació dels elements productius a les circumstàncies del mercat. Estic parlant d’horaris, mobilitat, categories, etc. Ho vulguin veure o no els sindicats, ja no és temps de llocs de treball per tota la vida a la mateixa empresa i fent les mateixes tasques. Els estudiants d’avui dia ja saben que el primer recurs que han d’adquirir de cara al futur es la capacitat d’adaptació al canvi, i de la mateixa manera hem de propiciar l’estabilitat en l’ocupació a partir de fòrmules simples, flexibles i adaptables, i no encorsetant les relacions laborals.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s