I A SOBRE, ARA ELS MEUS CLIENTS EM PODRAN TORNAR ELS REBUTS?

Des de finals de l’any passat molts empresaris es fan aquesta pregunta, davant dels dubtes que provoca un dels aspectes de la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de Serveis de Pagament. El problema en concret rau en l’article 29.2, que estipula que els clients tindran un termini de 13 mesos per comunicar que una operació de pagament (per exemple rebuts girats) no estava autoritzada o s’havia executat incorrectament. En aquest cas, segons l’article 31 de la mateixa norma, el proveïdor de serveis de pagament (normalment l’entitat financera) estarà obligat a tornar-li l’import pagat.

Pot això implicar la devolució indiscriminada dels rebuts girats contra comptes bancaris? La resposta ha de ser forçosament negativa. El contrari constituiria un absurd i un entrebanc insalvable a les transaccions habituals en el comerç, prou difícils de gestionar en el context de crisi actual. Imaginem la gran disbauxa que suposaria la facultat de demanar la devolució de qualsevol rebut carregat durant els darrers 13 mesos. Un empresari amb pocs escrúpols podria demanar el retorn de tots els càrrecs soferts l’any anterior. I així, aconseguiria un bon pessic a costa del seu banc. Aquesta lectura és incorrecta.

En realitat, aquesta llei, tot i que amb una redacció fosca -¿el nostre legislador no compta amb correctors d’estil?- no fa més que acostar-nos al sistema que impera a Europa quant als mitjans de pagament més habituals -rebuts domiciliats, targetes, transferències…-, incorporant la Directiva 2007/64/CE sobre serveis de pagament en el mercat interior. A més, dota al nostre ordenament de més seguretat jurídica i transparència, facilitant d’aquesta manera les transaccions internacionals. La norma estableix, això sí, la facultat de reclamar la devolució dels rebuts durant un termini de 13 mesos si el càrrec no estava autoritzat. Però compte, només si no hi ha autorització! Si el client ha autoritzat expressament el càrrec, el rebut només es podrà tornar en un màxim de vuit setmanes i sempre i quan hi concorrin dues circumstàncies alhora: que l’autorització sigui genèrica (no esmenta l’import exacte de càrrec) i a més que l’import del rebut no guardi proporció amb la pauta habitual de despesa del client. No resulta fàcil entendre aquest galimaties, però vull donar dos exemples: un arrendatari no podrà tornar en cap moment el rebut habitual de lloguer, però sí podrà demanar la devolució d’un càrrec d’un proveïdor o empresa fins aleshores desconeguda, com passa en casos de frau en compres per internet.

Així doncs, i a l’espera que s’aprovi el reglament que haurà de desenvolupar la Llei en qüestió, penso que els empresaris faran bé en exigir a tots els clients nous autorització escrita i amb el màxim de detall de l’operació pactada si pensen girar rebuts com a sistema de cobrament.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s